Subhasta de col•leccionisme 2009

Avui només vull dir-vos que aquest dissabte, dia 14 de novembre de 2009, es celebrarà la tradicional Subhasta de col•leccionisme que cada any organitza el Grup Filatèlic Numismàtic i de Col•leccionisme de Terrassa.

Es farà al local social del Grup, al centre Cultural de caixa terrassa, a la Rambla d’Ègara, 340 2ª planta a les 18:00 hores.

Jo l’any passat hi vaig anar i per pocs diners vaig poder adquirir alguns exemplars de publicacions terrassenques dels anys 30 i alguna que altra curiositat d’aquelles que guardes encara no saps ben be perquè, però que quan la compres et fa molta il•lusió.

Us animo a que us hi acosteu si teniu una estona, és ben distret veure com es desenvolupa la subhasta. Us incloc les llista de lots que s’hi subhastaran.

 

125 aniversari de “Les Teresianes”

Aquest any es celebra el 125 aniversari d’una entitat poc coneguda a la nostra ciutat, es tracta de ”l’Arxiconfraria Teresiana de Terrassa”. Pocs anys, desprès d’haver-se atorgat a la vila de Terrassa el títol de ciutat i des de la parròquia del Sant Esperit es va fundar l’Arxiconfraria de Filles de Maria Immaculada i Santa Teresa de Jesús l’any 1884.

Aquesta entitat era coneguda popularment amb el nom de les Teresianes i la labor que en aquells anys tenia era la formar noies en la fe cristiana. Podeu veure un retall del diari “Crònica Social” del 1917 on ens parla de les “escoles dominicals” regentades per aquesta mateixa fundació.

En la foto també podem veure el local que aquesta entitat va tenir al cèntric carrer de Sant Jaume. La celebració del 125 aniversari ha estat una conferencia del Sr. Joan Antoni Pujals a la sala capitular de la catedral sobre la historia d’aquesta confraria.

Goig de Sant Galderic

Sembla que el tema dels Sant té continuitat i ara, gràcies al Ricard Font que ens ha enviat un goig dedicat a Sant Galderic podem apreciar la imatge d’aquest sant, tot i que el goig en questió no ha estat editat a Terrassa.

En aquest sentit, em plau informar-vos que el dissabte, 17 d’octubre a les 20:00 h., tindrà lloc un nou acte, dins de la celebració que aquest any fa la Fundació Terrassenca Sant Galderic, que consistirà amb una missa a la parroquia de Sant Josep de Terrassa i que, un cop finalitzada, s’obsequiarà a tots els assistents amb un goig de Sant Galderic, un pom d’espigues de blat i una coca beneïdes.

Us prometo penjar, en aquest mateix record, la imatge del goig que es lliuri en aquest acte.

Tal i com varem prometre aquí teniu el goig terrassenc de Sant Galderic:

Sant Isidre Llaurador i Sant Julià d’Altura

Sant Isidre

Parlant de Sant Galderic (d’origen occità) no podem oblidar Sant Isidre Llaurador (d’origen madrileny), un sant que ha estat venerat durant molts anys pels pagesos de la nostra ciutat i que presenta en el relat de la seva llegenda (“mentre ell resava i feia oració i penitència, els bous, sols i sense govern de ningú, llauraven”) uns trets molt semblant a la de Sant Galderic (“un àngel que va acabar el solc amb els bous mentre ell estava lliurat a l’oració”).

Vull aclarir que, la ja antiga substitució de Sant Galderic per Sant Isidre, es considera un efecte de la imposició de la cultura castellana per damunt de la catalana exercida després de la guerra de Successió i, sobretot, per la implantació del “Decret de Nova Planta” a partir del primer quart del segle XVIII.

El Rafael Comas ha estat molt amable en enviar-me un goig d’abans de la guerra civil i on podem gaudir d’un magníific gravat de Sant Isidre, juntament amb la representació de les esglésies de Sant Pere i del Sant Esperit de la Vila de Terrassa, realitzat pel dibuixant Mateu Avellaneda l’any 1936.

sant julia d'altura

Aquest sant era venerat, tal i com indica en el goig, en l’església parroquial de Sant Julià d’Altura, que ha estat des de sempre un conegut lloc de romeria.

L’antiga parròquia de Sant Julià d’Altura (data del 1042) havia format part del terme municipal de Sant Pere, però amb el repartiment que es va fer quan aquest va ser annexionat per Terrassa (1904), la parròquia i les seves terres (can Deu) van quedar englobades dins del terme municipal de Sabadell.

En la seva festivitat (15 de maig) es feia una festa molt lluïda, com ho demostra el llistat d’actes de la celebració de l’any 1955: pel mati, missa solemne al Sant Esperit, traca, sardanes al passeig, dinar de germanor per 600 persones i, per la tarda, concert, varietats, ball popular i representació de l’obra “los Gavilanes” en el “Teatro del Hogar del Productor”.

El Sindicat Agrícola i Sant Galderic

sindicat agricola 1920

Aprofito aquest record per fer memòria de l’antic “Sindicat Agrícola”, situat al carrer Colom. Avui, part dels antics locals estan ocupats per la “Fundació Terrassenca Sant Galderic”, entitat germana de la “cooperativa Serveis Terrassencs de Sant Isidre”.

Aquest any, coincidint amb les celebracions de la festivitat de Sant Galderic i gràcies a la col·laboració de diverses associacions, empreses i amics del món de la pagesia ha organitzat un seguit d’actes, dels que em plau destacar la iniciativa de recuperar la memòria rural de Terrassa, mitjançant entrevistes a persones que treballen o havien treballat en el sector agrari terrassenc.

L’antic sindicat va ser fundat el 1920 per un bon nombre de camperols que es dedicaven al cultiu de la vinya als voltants de la vila, amb la intenció de fer un celler cooperatiu i així poder comercialitzar el vi de forma conjunta. Aquesta iniciativa es va anar ampliant, poc a poc, amb màquines de batre, molins de farines, d’oli i de pinsos i l’obertura d’un espai per la venda de llavors, pinsos pel bestiar i adobs per la terra.

L’edifici original que avui encara podem veure al carrer colom va ser obra de l’arquitecte Francesc Falguera, tot i que en la construcció i van participar, amb el seu esforç personal, molts dels mateixos pagesos que havien constituït el celler cooperatiu.

L’any 1936 aquest sindicat es va unir a un altre sindicat agrícola de viticultors que hi havia a la ciutat i que tenia la seu en el carrer cremat i un cop finalitzada la guerra civil, l’any 1939 va passar a anomenar-se: “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Tarrasa”, celebrant de nou la festa de Sant Isidre (veure retall diari del 15-05-1939). Cal esmentar que als anys 40 el sindicat va obrir algunes botigues a la ciutat, en les que s’oferien part de productes provinents dels seus associats.

Actualment una part de les antigues instal·lacions estan ocupades per un supermercat, però encara es pot apreciar bona part de l’antiga façana del sindicat.

Nota: Sant Galderic es celebra el dia 16 d’Octubre. Se’l representa iconogràficament acompanyat per dos bous que llauren, vestit amb casaca tancada pel mig amb botons fins el coll i cenyida amb un cinturó. Els pantalons fins als genolls i unes polaines a les cames. Els atributs característics són un manoll d’espigues de blat a una mà i una agullada a l’altra.

Un invent terrassenc desconegut: el “motor Ribas”

Un conegut rellotger de Terrassa, de principis del S. XX, anomenat Pablo Ribas i Borrell va presentar l’any 1904 un motor inventat per ell mateix i construït als tallers de maquinaria dels Srs. Abelló i companyia.

El motor en qüestió deuria ser una curiositat ja que, segons explica el mateix senyor Ribas, donant-li mitja hora de corda funcionava ininterrompudament durant dotze hores, de tal manera que no necessitava cap combustible ni cap força animal pel seu funcionament.

Segons indica, aquest invent podia ser útil per produir llum pels carrers o per les bombes extractores d’aigua dels pous, entre altres aplicacions.

La presentació es va fer en una finca del carrer egara del barri de sant Pere i sembla ser que mai més s’ha sabut que va passar amb aquest invent, del que se’n va fer ressò les publicacions d’aquells anys, tal i com podem veure en un retall del diari “La Comarca del Vallés” del 18 d’agost de 1904.

La premsa als anys 50 i 60 (2)

tele/expres

Per la meva part vull afegir a la llista del post anterior un dels diaris que recordo que a casa es comprava bastant sovint i que portava per nom el “Tele/Exprés” i que es va editar del 1964 al 1980.

Recordo que en alguns quioscs també s’hi podien trobar altres títols de diaris del movimiento, com per exemple “Arriba”, “El Alcazar” o els madrilenys “Ya”, “ABC”, “Madrid”, “Informaciones” i “El Pueblo”.

El professor “Genaro Castilla” de l’escola Social, i del que en vaig parlar en un anterior post, recordo que sempre comprava l’Alcazar i quan el veia a casa seva sempre pensava com podia una persona llegir aquesta mena de diari de caire tant franquista i anticatalanista.

També recordo que en l’àmbit esportiu es podien comprar el “Marca” (1942-….), el “Mundo Deportivo” (1906-….), l’“As” (1967-….), el “Dicen” (1952-1985) i en l’àmbit local la curiositat del “Tarrasa Deportiva” que va tenir una curta vida, primer l’any 1914 i desprès en un almanac amb el mateix nom, publicat l’any 1957.

La premsa als anys 50 i 60 (1)

hoja del lunes

Un nou record de l’amic “Badrenas”: Avui m’ha vingut a la memòria el funcionament de la premsa –d’alguna premsa- de fa uns quants anys (50’s i 60’s). En aquells temps hi havien diaris del mati i diaris de la tarda i els dilluns els diaris no publicaven les seves edicions habituals ja que el diumenge les redaccions feien festa.

Els diaris que més recordo són: La “Vanguardia Española” (1881-….), que és la mateixa d’avui, però convinentment democratitzada, “La Solidaridad Nacional” (La Soli) diari falangista (1939-1979), “El Correo Catalán” (1876-1985), “El Noticiero Universal” (El Ciero) (1888-1985), “El Diario de Barcelona” (El Brusi) (1792-1994), “La Hoja del Lunes”(1925-1982), el “Tarrasa Información” (1953-….), abans anomenat “Tarrassa” (1939-1952) en l’àmbit local … i d’altres que no recordo, ja que no llegia masses diaris en aquells anys.

Si que recordo que els diaris es venien al carrer. Els venedors de diaris eren normalment xicotets que es treien les seves primeres “peles”, o sigui, el seu primer treball remunerat. Pel carrer, concretament recordo la zona del portal de Sant Roc, cridaven el nom del diari que venien, i a vegades el titular gran de portada, normalment per compte d’algun quiosc de la zona, i els transeünts els hi compraven, es a dir, portaven el producte al carrer on hi passaven els potencials compradors, amb el que milloraven de forma sensible el numero de diaris venuts.

Els del mati, els venien a primera hora, bastant de matinada, i els de la tarda, els venien des de mitja tarda; aquests eren “El Noticiero” i “La Prensa”. Els xavals cridaven “!!!Ciero, la prensa, con la lista de la Loteria!!!! Era una cantarella urbana molt familiar.

Els dilluns com que no sortien les edicions dels diaris habituals, i l’Associació de la Premsa, publicava “La Hoja del Lunes” que també es venia, com els altres, al carrer. En aquest cas, els venedors cridaven ¡!!La hojaaa!!! Llavors els diaris valien un duro” (uns 3 cèntims d’euro actuals).

El rock a Terrassa als anys 60 (4)

concurs 1967

Seguint la moda dels concursos musicals, que en aquells anys eren molt populars, el diari “Terrassa información” va voler organitzar un primer concurs de conjunts terrassencs de música moderna.

El concurs es va convocar pel dia 23 d’abril de 1967, diada de Sant Jordi, i els guanyadors van ser el grup Botxins amb 132 punts, seguits pels Bárbaros amb 60.

El següent concurs que es va organitzar (per l’agost de 1968) era per premiar el conjunt més popular i els guanyadors van ser “Los Bárbaros”. Cal destacar que en aquest concurs van participar més de 40 conjunts, el que dona una idea del fenòmen musical que es vivia, a Terrassa, en aquells anys.

El rock a Terrassa als anys 60 (3)

the spiders 1967

D’altres grups a destacar del panorama terrassenc dels 60 són, els Spider’s, els Garnet Jackets, els Jolis Boys, els Yack’s, els Sonámbulos, els Llumins, els Bárbaros, els Talps, els Rostros, els Botxins, els Butsins, los Dukes i com a curiositat els Egar’s, suposo que en el seu nom van intentar jugar amb la paraula egara.
Cal indicar que no tots els grups esmentats feien rock de la mateixa manera, més aviat feien música variada, des del jazz-rock (Sonámbulos) , a la música estil Beatles (Folls), o a la música més ye-ye (Garnet Jackets) i, fins i tot, a l’estil més dur tipus Stone (Bárbaros).