5è aniversari del blog amb 250.000 visites

Hola a tots, aquest mes celebrem el nostre cinquè aniversari (maig del 2007) i just avui hem arribat a les 250.000 visites i crec que de nou toca donar-vos les gràcies per la vostra fidelitat. No és fàcil mantenir viu un espai a Internet i que aquest segueixi tenint interès pels seus seguidors i en aquest cas us puc dir que gràcies a vosaltres ho estem aconseguint dia rera dia. Les estadístiques ens diuen que no em parat de créixer des del primer dia que aquest blog es va posar en funcionament. En l’actualitat tenim una mitjana de més de 6.000 visites al mes, el que suposa més de 200 visitants al dia.

En aquest 5 anys hem publicat 590 articles amb més de 1.100 comentaris rebuts, els heu llegit tots?
I per celebrar-ho com que no us puc fer cap regal físic, us en faig un de virtual: unes fotografies que espero que us motivin a mirar el terra quan passegeu per Terrassa i es que és curiós observar com moltes tapes de fundició, que trobem al terra de la nostra ciutat, encara porten el nom antic de Tarrasa. A veure quantes en trobeu?

Bon Nadal 2010

Hola amics dels records de Terrassa.
Tant sols volia desitjar-vos a tots un Bon Nadal i un millor any 2011.
Aquí teniu la meva nadala per tots vosaltres.

Records del cinema a Terrassa (la censura)

La censura cinematogràfica es va implantar a Espanya l’any 1912, però l’època mes coneguda pe tothom es la de la censura franquista. Primer la censura (especialment de l’època franquista) marcava les pel·lícules que no eren considerades aptes per tots els públics amb el senyal d’uns rombes, de manera que la gent pugues comprovar, segons el nombre de rombes, si els podia importunar o no el contingut del film. El màxim autoritzat era de “3 rombes” i aquí ja es considerava que la pel·lícula podia ofendre la sensibilitat de l’espectador. Durant anys si al final de la pel·lícula els protagonistes anaven a fer-se un peto aquesta part estava tallada i no es podia veure. En l’època del “destape” hi va haver cinemes que es van especialitzar en aquest tipus de pel·lícules. Aquestes presentaven normalment escenes amb nus cosa que va fer que no n’hi hagués prou amb indicar que eren per majors de 18 anys i va fer que es marquessin amb una “S”. El cinema que recordo que primer es va especialitzar amb aquest tipus de pel·lícules va ser el Recreo.
Aquests cinemes eren visitats pràcticament només per homes i en molt rares ocasions hi entrava alguna dona o alguna parella, segurament per evitar que algú els veies entrar i els fessin comentaris malintencionats. Cal indicar que a Terrassa de salas X no n’hi va haver mai cap.
Una curiositat: La gent gran recorda que a Terrassa la projecció de la pel·lícula Gilda va causar molta polèmica ja que es considerava que l’escena on s’ensenyava provocativament tot el braç era massa eròtic. Aprofito per mostrar-vos un dels programes de mà que es van repartir a Terrassa en ocasió de l’estrena d’aquesta pel·lícula i entendreu que fos tant esperada si us fixeu en que es tracta d’un programa a doble pàgina.

Els xiclets Niña

Perquè la part femenina no s’enfadi inclouré un xiclet que tambè es comercialitzava al Dulcilandia a l’època dels anys 70 i que es deia “Niña“.
Es tracta d’un dels pocs xiclets 100% nacionals i com podeu comprovar seguia la idea d’aquells temps en que es tenien que fer productes clarament dirigits als nens i d’altres clarament dirigits a les nenes. El color rosa de l’embolcall i la temàtica dels cromos que regalava ho deixen tot molt clar. En fi que perquè seguir si tot ja sabeu el que passava en aquells anys.
El xiclet era fabricat per l’empresa FLEER ESPAÑOLA i només es venia amb sabor de maduixa. Cal dir que tenia forta acceptació, fins i tot entre els nens, ja que feia bombolles més grans que les dels seus competidors, Dunkin o Bazooka.
Les col·leccions de vestits que van treure eren les de “Mis vestidos preferidos” els “Trajes Mundiales” i el de “Colección Moda 75”. Els cromos eren en paper encerat i retallable i es podien enganxar en els àlbums a sobre de figures de nenes en diferents postures i situacions.

No us perdeu el text de l’anunci en que diu: “si tu mama te ayuda podeis sacar modelitos para hacerte vestidos, …”

Els xiclets Dunkin (Dulcilandia 2)

Continuant una mica el tema encetat amb el record del Dulcilandia voldria fer esment a un dels productes que jo recordo haver-hi comprat.
Tot i que en el seu dia ja li vaig dedicar un record als Bazooka avui voldria parlar-vos dels xiclets Dunkin, ja que potser que sigui el xiclet que més he comprat en la meva vida. El fet és que els Dunkin anaven en uns sobrets que contenien a més de la pastilla del xiclet una figureta de plàstic monocrom que podies col·leccionar. Van ser vuit el total de col·leccions que van arribar a llençar i iaxò feia que la canalla d’aquell temps quasi no tinguéssim temps de completar-les. Recordo les col·leccions d’animals, la de l’Asterix, la de personatges de Walt Disney, la de personatges de la Warner, la de peces d’escacs, etc. i fins i tot, una d’un saltimbanqui que podies anar afegint peces d’escales.
Dunkin que pertanyia a Gallina Blanca va ser molt popular els anys 60 i 70 i  podríem dir que durant molts anys va ser el xiclet més venut a Espanya, i no només per les seves col·leccions de figuretes, sinó també pels seus àlbums de cromos. Uns cromos que no anaven en sobres sinó que formaven part de l’embolcall del xiclet. Finalment podem indicar que també van treure unes col·leccions sobre Arts marcials i de tatuatges que també anaven ensobrades.

Subhasta de col.leccionisme 2010

De nou informar-vos que, aquest dissabte, dia 22 de maig de 2010, es celebrarà la tradicional Subhasta de col•leccionisme que cada any organitza el Grup Filatèlic Numismàtic i de Col•leccionisme de Terrassa.

Es farà al local social del Grup, al centre Cultural de caixa terrassa, a la Rambla d’Ègara, 340 2ª planta a les 18:00 hores. Us animo a que us hi acosteu si teniu una estona i aprofito per incloure el llistat dels lots que s’hi subhastaran. llistat subhasta 2010 (PDF)

Nota.- El Ricard Font m’ha fet arribar una fotografia de la subhasta que mostra una processó de Corpus a finals del S. XIX passant pel carrer del Nord. Fixeu-vos en els domassos penjats dels balcons i quin aspecte més diferent tenia aquest carrer en aquells anys..

La música de la processó en dibuixos

Avui recuperaré un record de l’escola de fa molts anys i que em va explicar un Sr., del qui desconec el nom, en una jornada celebrada fa poc a l’Aula Gran de Terrassa. Segons em va explicar, resulta que per referir-se a la música que acompanyava a la processó de Dijous Sant la mainada tenia una curiosa manera de representar amb dibuixos les notes de la tonada.

Us mostro només els dibuixos, per veure si algú els sap interpretar i, en els propers dies, ja publicaré la solució si ningú l’ha trobada.

La tradició: per Sant Jordi, una rosa i un llibre

La tradició de regalar una rosa a la noia que un s’estima podria remuntar-se al segle XV amb la “Fira dels Enamorats” que es celebrava a Barcelona. Diuen que al S.XV era costum regalar una rosa a totes les noies que assistien a la missa que es celebrava a la capella dedicada a Sant Jordi en el Palau de la Generalitat.

També hi ha qui explica que per festejar Sant Jordi, la noblesa celebrava al Born, torneigs i justes entre els cavallers i que a les dames les obsequiaven amb roses i flors. Aquest costum d’obsequiar a l’estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar als nostres dies.

El 23 d’abril, a més, coincideix amb la festa del “Dia del Llibre”. Aquesta festa no és tant antiga com el costum de la Rosa i de fet va començar a celebrar-se el 7 d’octubre de 1926, a instàncies de l’escriptor i editor valencià afincat a Barcelona Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, per commemorar el naixement de Cervantes. El president del govern espanyol, Primo de Rivera, ho va acceptar i el Rei Alfons XIII va firmar el decret instituint la “Festa del Llibre Espanyol”. A l’any 1930 es va traslladar al dia 23 d’abril, data de la mort de Cervantes i així es va fer coincidir amb Sant Jordi. Al 1995, la Unesco va declarar aquesta data el “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor” (aquest dia coincideix que també varen morir William Shakespeare i Josep Pla).

A Terrassa per Sant Jordi de ben antic es celebrava el sant patró amb misses i ballades de sardanes. Als anys 20 se’n feien al Cercle Egarenc, tal i com podeu comprovar amb un article publicat en El Dia el 23 d’abril del 1924.

Aquest record està il·lustrat per el diari La Creuada del 1933 on podem veure un magnífic gravat de Sant Jordi matant el Drac. FELIÇ DIA DE SANT JORDI a tots !

Presentació del bloc a l’Aula Gran

Avui 22 d’abril tinc el goig de poder mostrar aquest bloc i parlar dels Records de Terrassa als amics de l’Aula Gran de Terrassa, a 2/4 de 6 de la tarda a l’aula magna de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries al carrer Colom, 11 de Terrassa.

L’Aula Gran és una iniciativa d’Omnium Cultural i dona formació permanent a la gent gran de la ciutat.

Continuació:Cal dir que tot va anar molt bé i que molts dels presents em van prometre que ens enviaran els seus records perquè els puguem publicar en aquest espai.

El mateix Sr. Francesc Palet i Setó, com a president de l’Aula Gran i fundador de la “Colla dels Rondinaires“, em va assegurar que em deixarà uns escrits seus sobre l’Escola Social, de l’ermita de Sant Muç, de l’escola del mestre Muntades i sobre jocs infantils. Aprofito per incloure una fotografia de la sessió.

Les fitxes del Gran Casino

L’amic Ricard Font m’ha fet arribar unes fitxes corresponents al Gran Casino que mai no havia vist publicades enlloc. Segons m’ha explicat aquestes fitxes es feien servir per jugar a les cartes i apostar diners sense tenir que treure els bitllets de la cartera. Aquestes partides de cartes, anomenades popularment com a timbes, eren semi-clandestines ja que es feien desprès de la guerra civil i llavors era prohibit el joc i les apostes. Mentre els homes jugaven al soterrani les dones i fills es reunien al pis superior i com que les partides s’allergaven fins ben entrada la nit els cambrers els servien el sopar en la mateixa taula de joc.

En el Gran Casino s’hi jugava al soterrani que era un lloc amagat i que quedava fora de la vista de la gent. I, segons diuen, els policies feien la vista grossa ja que ells també rebien alguna compensació de tant en tant i, aquesta, no calia que fos amb diners ja que sempre se li podia regalar una peça de roba o quelcom similar.

El Ricard m’explica l’anècdota de la fitxa de forma quadrada, tot dient: “

El meu germà i jo havíem anat a jugar al quinto i a l’hora de sopar vaig anar al soterrani per demanar diners al pare i ell em va donar una fitxa quadrada que valia 500 pessetes i amb ella vàrem poder sopar el meu germà i jo un “pepito” cadascú amb la corresponent beguda. Un “pepito” era un filet de vedella posat en un entrepà fregit (tant la vedella com el pa). Als anys 50 cinc-centes pessetes donaven per molt i de fet crec que encara ens en van sobrar”.

El fet és que les fitxes eren una moneda corrent dins del Gran Casino, però el que no he pogut saber és quin valor tenia cadascuna d’elles. De moment és un repte esbrinar-ho.