S.R.C.

Estació de la Renfe amb les vies sense soterrar

Re-cordar: significa “tornar a passar pel cor” (del llatí: cordis=cor) i en aquest sentit aquest espai vol donar l’oportunitat de tornar a passar pels nostres cors tot allò que hem viscut o que han viscut d’altres i que desitgem compartir-ho amb tothom.

Espero que aquest blog us serveixi per anar coneixent quelcom més de la nostra ciutat i si teniu alguna aportació ja sabeu que hi esteu convidats a participar-hi.

Algunes de les fotos les he extret de vells llibres que tinc a casa (els autors en molts casos els desconec però segur que a l’Arxiu Tobella us en poden donar més dades si us interessa saber-ne més) i d’altres són meves. Les imatges que faré sortir en l’apartat del calaix de sastre són de documents que s’han anat guardant a casa des de fa molts anys.

NOTA.- Si alguna de les imatges que us mostraré ofengués a algú o considerés que és propietat seva i no desitja que es mostri en aquest blog només cal que ho indiqui i la trauré immediatament ja que l’únic interès que mou aquest blog és el de servir-nos per recuperar els records de la nostra ciutat.

Agraïments institucionals: Vull agrair a l’Arxiu Tobella i en especial a la Montse Saludes i al seu actual president, en Manel Coll, la seva impagable tasca de recull, estudi i conservació del fons fotogràfic de la ciutat. I permetu-me tambè agrair, per un cantó al Museu de Terrassa i al seu director en  Domènec Ferran, per l’altra a l’Arxiu Municipal de Terrassa, i en especial a l’historiador Joaquim Verdaguer, la seva ajuda sempre que l’he necessitat i finalment esmentar el support de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa en la recerca de dades històriques.

Agraïments personals: Esmentarè aqui en Ricard Font i en Rafael Aroztgui, en representació dels molts terrassencs que han col.laborat enviant-me comentaris i records per aquest bloc, que és un espai de tots.