En Ricard Font ens fa arribar aquests dos records seus, sobre dues masies desaparegudes dels voltants de Terrassa:
El primer es refereix a la masia de can Mir (veina de l’antiga esglèsia romànica de Sant Miquel de Toudell), anant per la carretera de Viladecavalls, i diu així: “jo treballava al polígon de Can Mir i, l’amo de la casa de can Mir era el del bar los Salvadores, del carrer Antoni Torrella. El fet és que hi va voler fer-hi un restaurant i en lloc d’arreglar una mica la masia, que era molt vella, va decidir enderrocar completament i va fer-hi un edifici 
restaurant, sense cap gràcia”.
L’altre comentari és sobre can Missert i diu així: “un dia, els de cal Segués, traient argila varen trobar unes gerres d’enterraments Hallstàttics.
Jo hi vaig anar a veure la casa que encara estava bastant bé i al cap de poc temps hi vaig tornar i ja estava completament enderrocada i, fins i tot, s’havia llaurat el terreny que abans ocupava la construcció. Com que coneixia l’amo li vaig preguntar que havia passat, i em respongué que com que hi varen entrar ocupes, aquesta va ser la manera de poder fotre’ls fora”.
I acaba dient en Font: “O sia, que les dues masies van desaparèixer per la incultura dels seus propietaris, jo en soc testimoni”. (SIC)
Us adjunto un document sobre la descoberta dels enterraments de Can Missert i les troballes que s’hi van fer: necropolis can missert
Nota històrica: Can Missèr Margarit o Can Misssert: antigament era coneguda amb els noms de Mas Berenguer, Mas Purull de les Figueres i Fornells. El 1558 figura com a propietari un tal Francesch Purull i el 1455 en Johan Berenguer.
De can Missert, m’han dit que el que conexia, no era l’amo sino el masover que hi conrea la terra. De totes maneres si ho va enderocar seria amb mandat o al menys autorització de l’amo que pot ser sigui el Barata.
Els enterraments, són del final de l’edat del bronze, consisteixen en unes gerres ceràmiques plenes de les restes d’un difunt/a desprès de ser cremades, no precisament cendres, ja que la tècnica crematòria, no era tan perfecta com ara, les gerres eren tapades per un plat i no eren enterrades a gaire profunditat. Se’n conserven al museu de Vallparadís, les podreu veure.
L’església de Sant Miquel de Toudell ara a Viladecavalls, havia estat una antiga parròquia del terme del castell de Terrassa propera al castell de Toudell del que només queda una petita ruina.
Els orígens de Sant Miquel es remunten al segle XII, és de planta rectangular amb absis semicircular i coberta de volta de canó, amb la façana remodelada al segle XVIII i rematada a la dreta per un campanar d’espadanya.
Jo hi vaig passar algunes temporades, quan el masover era el senyor Lluis Masó, pare del que fou concejal, per CDC, Josep Masó.
Rafel: on vas passar una temporada, a a can Mir o a can Missert?
A can Missert