llauner (any 1958)
Abans les galledes eren de llauna, i les feia el llauner. El seu ús era quotidià, se’n feien servir moltes més que ara i cal dir que quan es foradaven normalment es reparaven.
El llauner feia estris nous i també era qui els adobava: galledes, carmanyoles, llums de carbur, gressols d’oli, bujols, setrills, sitres, nanses d’estris de cuina, mànecs de paelles, aixetes, canals de zenc per desguassar de les teulades l’aigua de la pluja, etc…
El meu avi, en Jaume Casas tenia una llauneria al carrer de Cervantes, número 29 i en un anterior post ja us vaig explicar que també folrava de zenc les neveres de gel antigues (podeu veure una factura del 1945 de la citada llauneria i fer-vos una idea dels preus que es cobraven per les feines de llauner).
Recordo que un dia, a casa dels meus pares, es va foradar una regadora de metall que teníem al pati i ell al veure-ho no va dubtar ni un moment i em va demanar si tenia un xiclet. Jo sempre en tenia, especialment dels bazoka, que eren els que més m’agradaven i li vaig donar. Ell el va mastegar fins fer-ne una bola i desprès la va posar al forat tot fent pressió amb els dits. Un cop es va assecar el xiclet la regadora va deixar de perdre aigua pel forat. Ja ho veieu, en aquells anys l’enginy servia per solucionar moltes coses que ara simplement llençaríem a la brossa.
Els preus semblen barats, però no ho són. A l’any 47 una pesseta era més que un euro ara. Si la factura fos en euros no la trobariem molt barata.
És molt important recordar aquests oficis… Estan a un pas de desaparèixer.. de la nostra memòria! Endavant!