economat saphil 1959
Amb els anys han anat canviant els noms del carrers, els oficis i moltes de les maneres en que sempre s’havien anomenat les coses que tenien que veure amb el dia a dia.
Avui m’ha vingut al cap algunes de les maneres en que es comptaven les coses abans, com per exemple les dotzenes. Ara ja només comptem els ous per dotzenes, però antigament els pagesos venien els seus productes per dotzenes i fins i tot, els anomenats “manats”, de cebes, alls tendres o calçots estaven formats per una dotzena de peces. Una mesura més gran era la “grossa” que equivalia a 12 dotzenes.
Recordo que els meus avis feien servir unes unitats de mesura que no havia entès mai i quan els sentia a la plaça demanar, per exemple, una terça, que resulta que és l’equivalent a una tercera part d’una lliura (1 lliura = 400 grams) em costava molt entendre-ho ja que, demanar una terça equivalia a demanar poc més de 133 grams i, no entenc com ho podien pesar sense equivocar-se.
Recordo que també demanaven les coses per unces, “posi’m 3 unces de llonganissa!” i si tenim en comte que una unça són 33,33 grams, era l’equivalent a demanar uns 100 grams d’embotit.
venedora d'oli
L’oli es demanava per petricons (1 petricó = 0,235 litres) i quan es tractava de mesurar sacs que pesaven molt és feien servir les roves (1 rova = 10 quilos i escaig) o els quintars (1 quintar = 41,5 quilos). I per la part baixa hi havia el quarteró (un quart de rova)
Per mesurar camps feien servir les àrees (1 àrea = aproximadament 100 metres quadrats) o les mujades (1 mujada= 49 àrees). Ja diu la dita que “no ve d’un pam”, però cal aclarir que el pam també era una mesura de longitud que equivalia a 19,4 cm… Altres mesures que recordo menys eren la colzada (76 cm) o la cana (8 pams). En fi que si algú recorda alguna altra mesura aquí teniu un espai on indicar-la.
No estic d’acord en que una terça sigués la tercera part d’una lliura, sino que corresponia exactament a una lliura que si eren aproximadament 400 gr. El mot lliura era per qualsevol producte, en canvi terça s’utiltzava unicament per designar el pes de la carn.
Nota.- La lliura carnissera, que s’emprava per a la matança i l’embotit, equival a 2,300 kg. La terça és una tercera part de la lliura, per tant són 400 grams.
També com a mesura de longitut, s’empleava la vara que equivalia a 4 pams o sigui mitja cana. Recordeu que encara avui dia, es diu entre la gent gran, acanam aquesta peça de roba, per dir que voleu saber-ne la mida. Gràcies per aclarir que la lliure carnicera, no era la lliura de 400 gr.
Nota.- La cana, que té vuit palms (pams) i equival a 1,56 m i es dividia en mitja cana, palms i quarts.
Jo havia fet servir els petricons per anar a comprar llet a un lleter que hi havia al carrer Vinyals. I unces i lliures per anar a comprar embotits.
A casa, que teníem una tenda d’ultramarins, es feia servir tota aquesta gamma de mesures: la lliura o la terça (400 grs ) l’onça (tres onces de quelcom, era una comanda freqüent-100 grs), igual que una onça i mitja (50 grs). El petricó era molt freqüent en la llet, l’oli o el vi, i fins i tot en el petroli que veníem per les estufes a l’hivern. El vi i l’oli, a l’engròs es mesurava per “cargues” que eren uns 50 litres i és el que cabia en un bot (pell de vaca girada que servia per a transportar el vi i que es convertia en una espècie de sac de pell per a líquids. igual que les botes de veure vi a galet, però en gran, fet de la pell de la bestia sencera). També se’n deia bot, que suposo que era el masculí de bota (de vi).Altres mesures curioses són, per exemple el “picotí” que era una mesura de superfície agrària: hi havia la quartera, el quartan i el picotí. Una quartera de terreny equivalia exactament a 3.868,8398 m2 = 38 àrees, 68 centiàrees, 83 dm2 i 98 cm2. (una quartera=quatre quartans=6 picotins) També es mesurava el terreny agrícola per “jornals” que era la superfície que podia llaurar un home en un dia (un pagès era propietari d’un camp de sis jornals). També trobem la cana, i el peu.- aquestes mesures les tinc en una escriptura de l’any 1938. En mesures mes petites podem fer servir el dit (exemple: aquest no te ni un dit de front o en el vas hi queda un dit de vi…), però evidentment aquestes no són mesures oficials.
Perdoneu l’extensió, però he cregut que era il•lustratiu del tema.
Hola, algú sap en quin any es va implementar el sistema metric a catalunya?
El 1799 es va establir oficialment a França el sistema mètric decimal, per tant també a la Catalunya Nord. Després paulatinament es va utilitzar a la resta de Catalunya. No obstant encara paral•lelament es van utilitzant les antigues mesures, al menys fins als anys cinquanta del segle passat.
Jo recordo que la meva mare demanava una unça i mitja de pernil, dues lliures de peix i una terça de carn, les balances marcaven grams i quilograms. L’unça i mitja eren 50 grams, 100 grams eren tres unces, i 200 grams mitja lliura o mitja terça. I, tant la lliura com la terça, eren de quatre-cents grams. La terça s’utilitzava només per la carn.
A casa teniem un bon celler, i sempre havia sentit a dir que un bot de vi eren 60 l. No sé d’on ve la paraula, però si que sé que les bótes de vi anaven per bots. I n’hi havia d’1, de 1’5 i 2 bots, per tant, de 60, 90 i 120 litres.
A l’Empordà i part del Gironès la superfície es mesura per vessanes, que són 2182 m quadrats més o menys. Sempre he sentit que és el que es podia llaurar en un dia.
Un barral eren 15 l de vi. Per tant 4 barrals eren un bot. Encara ara es diu que plou a bots ia barrals quan plou intensament.
A casa tinc una bota que hi caben 60 litres de vi, per tant veig que es tracta d’una bota d’un bot.