cartilla racionament tabac
Avui us mostraré una tarja de racionament de tabac de la postguerra segellada a Terrassa. Correspon a un tal Lorenzo Margarit Dinarés del carrer Sant Josep, 14 de Terrassa. Aquesta tarja la vaig adquirir en la darrera subhasta del Grup Filatèlic i Numismàtic de Terrassa celebrada fa uns dies.
Com podeu comprovar en aquells anys de postguerra no només mancaven els aliments bàsics com els ous, l’oli o les sardines (mireu els articles que he reproduït del Diari de Tarrassa del 1942 i 1943), sinó que també es racionava el tabac pels fumadors.
Recordo que l’avi Jaume m’explicava que una vegada que no tenia tabac per fumar va decidir agafar unes herbes seques i en va fer “picadura” i que posteriorment se la va fumar. Segons ell, en el local on va encendre la cigarreta la gent va tenir que sortir, ja que no podien aguantar el fum i l’olor que desprenia.
Jo no ho he viscut això del racionament però penso que tenia que ser una situació ben trista.
Tambè he parlat del racionament en articles anteriors: article1 / article2
També hi havia qui fumava el tronc porós però amb bona pell d’una planta enfiladissa que anomenen “bidauia”, que es troba pels boscos dels entorns, i que la tallaven a bocins, a la mida d’un puro. Avui dia, en Joan Balagué, que és un amic meu encara en fuma.
Resposta: Nosaltres l’anomenàvem “liana” i recordo que et deixava mig marejat.
Pel que veig per la “bidauia” hi em passat tots.
Jo també havia fumat el tronc de les lianes.
De la cartilla de racionament, recordo que es bescanviaven tiquets de tabac per tiquets d’oli, sucre o mongetes…ja que qui no fumava li sobraven els tiquets de tabac, però li faltava menjar… com a la majoria.
El sucre era vermell, i anava en bosses d’un quilo.- Les mongetes sovint portaven incorporat el tall ja que feia temps que s’havien envasat i les larves havien fet de les seves. El pa, que també era racionat, era “moreno” fet de farina de blat de moro amb la pell i tot, i sovint una mica de serradures barrejades. Avui el pa de cereals com el blat de moro, es ven com a una delicatessen… El tabac de racionament eren “paquetillas” de picadura de la marca “Ebro”, i els “Ideals” que ja eren embolicats però que calia canviar el paper, per lo qual hom comprava els llibrets de paper de fumar de la marca “Smoking”, o “Record”… i amb això d’una cigarreta se’n feien dues, mes primes, par a allargar-ho. Evidentment s’havien de fer hores de cua per aconseguir els productes que et tocaven amb els tiquets de la cartilla. Jo recordo haver-hi anat a un establiment del carrer Bartrina.
Un dia us contaré una anècdota del pa, però no de racionament, sinó del d’estraperlo…
Bones Festes!!!