Aquests dies em estat preocupats pels efectes d’una aturada de transportistes i això m’ha fet pensar en un article aparegut a la revista “Front” del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) de data 6 de maig de 1936 ( fa poc més de 72 anys).
Fixeu-vos que parla de problemes de proveïment de matèries bàsiques per culpa de que aquests són requisats abans d’arribar a la ciutat.
També podem veure com en aquella època es feien servir les cartilles de racionament, tot indicant quines podien passar a recollir una simple pastilla de sabó a canvi d’un cupó destinat en principi a un proveïment de mongetes. Les patates si llegiu l’article veureu que es van poder vendre a 75 cts. el quilo.
I ara ens queixem si per culpa de la vaga no tenim gasolina pel cap de setmana, potser que ens ho rumiem una mica, no creieu?
Un dels proveiments racionats era la benzina, que la suministraven amb uns tickets que donaven a cada cotxe cada mes, llavors si volien circular més instalaven un gasògeno que era un forn que mitjanzant la combustió incompleta de carbó obtenien monòxid de carbó que despres aquest gas degudament filtrat podia acabar la combustió en el motor de l’automóvil passant a diòxid i per tant actuava com el gas de la benzina. Jo tinc fotografies del ford del meu avi amb un gasògeno darrera. He de dir també que si tenies diners i volies gastar trobaves tota la benzina que necessitessis d’estraperlo.