Ja només em queda per explicar la part del carrer Topete que va del carrer de sant Quirze fins al passeig, tot i que cal indicar que aquesta part pràcticament no tenia botigues. Només us puc destacar que a la cantonada hi podiem trobar un bar anomenat “Aurora” que crec que feia com de Fonda i, just al seu costat, un estanc que fins fa poc encara estava obert i a on hi anàvem a comprar els segells, el tabac i els llumins.
Una mica més amunt hi havia una merceria i desprès “Cal Setó” una tenda on venien filats i filferro, que fabricaven ells mateixos amb una maquinària molt curiosa que teixia el filferro i permetia fer filats de diferents tamanys, que servien tant per construir gàbies, com per fer tanques o, fins i tot, somiers pels llits.
A la part de d’alt del carrer hi havia el garatge Solé, la gasolinera que encara trobem avui en el mateix lloc i al davant el col·legi Social del Sr. Artigues, del que ja n’he parlat en articles anteriors, i una tenda de mobles anomenada Orrit 
.
Demano disculpes pel que m’hagi deixat o pels errors comesos i agrairé qualsevol correcció o aportació que pugueu fer i, si voleu fer el mateix amb el vostre carrer, envieu-me el vostre record i el publicaré.
El meu record d’aquest sector es limita a les llargues cues que havia de fer a cal Soler per comprar petroli per l’estufa. Era a l’hivern i em pelava de fred i moltes vagades estava 2 i tres hores fins que em tocava. Estic parlant de l’any 1956 aproximadament.
A cal Setó, encare hi és i si entres dintre al fons tenen un teler de teixir filat de fil ferro per les tanques de jardins. R. Font
Al costat del bar Aurora hi havia un estanc, la mestressa es deia Rosita, al costat de l’estanc hi havia un sastre, que es deia Cortès i després un sabater remendon que es deia Pallarols, i després una perruqueria de l’Elena Rusca, dona del fill Pallarols. Al costat, sempre anant amunt, hi havia una espardanyeria.
La merceria era més avall, al costat del barber i els deien cal “Marro”. En realitat es deien Ballbé.
Abans del garatge Solé hi havia una fàbrica. L’amo que li deiem “el de la pipa”, vivia al C/Topete, cantonada Aurora i es va casar amb una filla de ca l’Alloé.
A ca’l Solé, abans havia sigut a ca “l’Abad de les pues”, i al davant hi havia el col.legi de noies de la Sra Adelina i a sobre l’Escola Social. Més avall, entre ca la Sra Adelina i cal Matalonga hi havia una fàbrica que feien pasta de sopa. A la façana hi havia un relleu amb una cara d’un gall. I abans d’arribar a ca’l Matalonga encara hi havia un tancat amb horts, de cal Vergès.
Des del pati de ca la Sra Adelina es veien les finestres de la fàbrica de pasta: veiem la pasta assecar sobre un engraellat i un paper secant. Hi havia alguna nena més entremeliada que s’enfilava a la finestra i agafava algun macarró o fideu.